dimecres, 19 de març del 2008

BONES VACANCES A TOTHOM!

QUE TOTS I TOTES PASSEU MOLT BONES VACANCES! APROFITAU AQUESTS DIES PER FER COSES ESPECIALS AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES. FINS DIA 31!

dimarts, 11 de març del 2008

ARA QUE VÉNEN VACANCES...

Com sabeu d'aquí una setmana, més o menys, tenim uns dies de vacances. Per a aquells que pogueu estar amb els vostres fills i filles i que tingueu ganes de fer alguna feineta, us deixo algunes suggerències:
- visitar el bloc (jejejeje).
- repassar el nom (escriure'l i mirar les lletres que conté).
- començar a escriure el nom dels pares o d'algun company o companya.
- repassar les lletres que ja coneixen (si es posa les sabates dir que la paraula sabata comença
per la lletra "s", per exemple).
- repassar els nombres (qualsevol nombre).
- fer alguna de les activitats que hi ha proposades als enllaços del bloc.
- JUGAR AMB ELS VOSTRES FILL I FILLES.
- anar d'excursió.
- XALAR MOLT!!!!!

dilluns, 10 de març del 2008

CONTES PER PENSAR

Aquí us deixo un parell de contes d'aquells que fan pensar...

PER FAVOR, TOCA’M

Si sóc el teu nadó, toca’m.
Necessito tant que em toquis...
No et limitis a rentar-me, canviar-me els bolquers i alimentar-me.
Gronxa’m vora el teu cos, besa la meva careta i acaricia el meu cos.
La teva carícia relaxant i suau m’expressa seguretat i amor.

Si sóc el teu fillet o filleta, toca’m.
Encara que jo em resisteixi i m’allunyi.
Persisteix, troba la manera de satisfer les meves necessitats.
L’abraçada que em dones per les nits il•lumina els meus somnis.
La manera com em toques durant el dia, em diu com sents.

Si sóc el teu adolescent, toca’m.
No creguis que per ser quasi adult no necessito sentir que encara em cuides.
Necessito els teus braços amorosos i la teva veu plena de tendresa.
Quan el camí torna difícil, el nen que hi ha en mi et necessita.

Si sóc el teu amic o amiga, toca’m.
No hi ha res que em comuniqui millor la teva estimació que una abraçada tendra.
Una carícia curativa quan estic deprimit m’assegura que m’estimes i em diu que no estic sol.
El teu contacte podria ser l’únic que ho aconseguís.

Si sóc el teu company o companya sexual, toca’m.
Podries creure que basta la passió, però només els teus braços m’allunyen de les meves pors i els meus temors.
Necessito el teu toc de tendresa que em dona fe i em recorda que sóc estimat perquè sóc com sóc.

Si sóc el teu fill adult, toca’m.
Encara que tingui la meva pròpia família per a tocar, encara necessito que m’abracin el meu pare i la meva mare quan em sento trist.
Com a pare que sóc, la meva visió ha canviat i els valoro encara més.

Si sóc el teu pare ancià, toca’m.
Com m’acariciaven quan era petit.
Agafa la meva mà, asseu-te prop meu, dóna’m la teva força, i calenta el meu cos cansat amb la teva proximitat.
La meva pell està arrugada, però gaudeix quan és acariciada.

No tinguis por. Només toca’m.

ELS SENTIMENTS

Conten que una vegada, es reuniren en un lloc de la Terra tots els sentiments i qualitats de les persones. Quan l'Avorriment havia badallat per tercera vegada, la Bogeria, sempre tan a punt, els proposà:
- Anem a jugar a fet i amagar?- La Intriga va alçar una cella i la Curiositat, sense poder contenir-se, va contestar:
- A fet i amagar? I això, què és?
- És un joc -va dir la Bogeria-. Jo em tap la cara i començo a comptar d'u fins a un milió, mentre vosaltres vos amagueu, i quan ja hagi acabat de comptar, el qui primer de vosaltres trobi, serà el que ocuparà el meu lloc per així continuar el joc-.
L’Entusiasme ballà seguit per l'Eufòria. L'Alegria pegà tants de bots que va acabar per convèncer el Dubte, i fins i tot, a l'Apatia, a qui mai no interessava res.
Però no tots varen voler participar-hi: la Veritat optà per no amagar-se. Per què? Si al cap i a la fi sempre la descobrien. La Supèrbia opinà que era un joc estúpid (en el fons el que li molestava era que la idea no havia estat seva), i la Covardia preferí no arriscar-se.
- Un, dos, tres...- començà a comptar la bogeria.
La primera en amagar-se va ser la Peresa, que com sempre, va deixar-se caure a les primeres pedres del camí. La Fe pujà al cel i l'Enveja s'amagà darrera l'ombra del Triomf, que amb el seu propi esforç aconseguí pujar a la copa de l'arbre més alt.
La Generositat no arribava a amagar-se perquè cada lloc que trobava li pareixia meravellós per a algun dels seus amics: un llac d'aigües cristal·lines? Ideal per a la Bellesa. L'escletxa d'un arbre? Perfecte per a la Timidesa. El vol d'una papallona? El millor lloc per a la Voluptuositat. Una ràfega de vent? Magnífica per a la Llibertat. Així... s'arribà a amagar en un raig de sol.
L'Egoisme, en canvi, trobà un lloc molt bo des del principi, ventilat, còmode... però només per a ell. La Mentida s'amagà en el fons dels oceans (mentida!!!, en realitat, s'amagà darrera l'arc de Sant Martí) i la Passió i el Desig en el centre dels volcans. L'Oblit... (se m'ha oblidat on s'amagà, però això ara no importa).
Quan la Bogeria comptava 999.999, l'Amor encara no havia trobat el lloc on amagar-se, perquè tot estava ocupat... fins que reparà un roser i, entendrit, decidí amagar-se entre les seves flors.
- Un milió!!!- comptà la Bogeria, i començà a cercar.
La primera en aparèixer fou la Peresa, només a tres passes del camí. Després sentí la Fe que discutia amb Déu en el cel sobre teologia. A la Passió i el Desig els sentí vibrar en els volcans. En un descuit torbà l'Enveja, i és clar, així també va poder descobrir el Triomf. A l'Egoisme, ni el va haver de cercar: ell, tot solet, va sortir del seu amagatall, que va resultar ser un niu de vespes.
De tant caminar, li va venir set, i al apropar-se al llac, descobrí la Bellesa. Amb el Dubte ho tingué més fàcil encara, perquè el trobà assegut damunt una tanca sense decidir-se a quin costat amagar-se. Així els va anar trobant a tots: el Talent entre l'herba fresca, l'Angoixa, en una cova obscura, la Mentida darrera l'arc de Sant Martí (mentida, ja, ja, si era en el fons de l'oceà!!!) i fins i tot l'Oblit... que ja s'havia oblidat que estava jugant a fet i amagar.
Només l'Amor, no apareixia per enlloc. La Bogeria el va cercar darrera cada arbre, davall cada rierol del planeta, en els cims de les muntanyes, i quan ja volia donar-se per vençuda, va veure les roses. Amb una pinça començà a moure les branques, fins que, de sobte, va sentir un crit de dolor. Les espines havien ferit els ulls de l'Amor. La Bogeria no sabia que fer per a disculpar-se: plorà, implorà, pregà, demanà perdó i va prometre se per sempre més el ca que el guiaria.
Des d'aleshores, des de la primera vegada que es va jugar a fet i amagar a la Terra, l'Amor és cec i la Bogeria sempre l'acompanya.


diumenge, 9 de març del 2008

PRIMÍCIA (jejejeje)

Durant tota la setmana hem estat assajant pel Concert de Primavera. Hem fet algunes fotos i ara us en deixo una mostra, la resta la veurer dimarts! Pensau que és una exclusiva!


MARQUESITAS

El passat dijous dia 6 de març vam fer marquesitas. N'Eva (la mamà d'en Josep) i na Maria José (la mamà d'en Genís) ens van venir a ajudar. No vam poder tastar el resultat, però pel color que feien deuen ser boníssimes!


dissabte, 8 de març del 2008

PUNXAM I FEIM FUZLES

Dimarts na Maria va fer el desdoblament dins la classe i vam aprofitar per fer puzles i punxar el nostre nom. Vam fer una feinada, i al final vam decidir que si punxàvem dues lletres ja en tindríem prou!


EN VICTOR OUANDA

En primer lloc, us vull demanar disculpes per no haver publicat res en tant de temps. La veritat és que entre la baixa i l'ordinador espatllat he anat una mica de bòlit. Se que molts de vosaltres esperau amb il·lusió rebre notícies dels vostres fills i filles, i no us vull fer esperar més...

El passat divendres dia 29 de febrer va venir en Victor Ouanda a fer-nos un espectacle de música, contes, dansa... Va ser molt divertit, tot i que aquest personatge ens va impactar una mica, era molt gros i una mica exagerat!



diumenge, 2 de març del 2008

ACTIVITATS AMB MÚSICA

Si clicau damunt la nota anireu a una pàgina amb videoclips infantils, jocs musicals i un cibercançoner. És molt divertit.